Léon Gautier

Léon Gautier

Biografia
Naixement	8 agost 1832 Le Havre (França)
Mort	25 agost 1897 (65 anys) París
President Société de l'École des chartes
1878 – 1879 – Siméon Luce →
Dades personals
Formació	Lyceum Ambroise Paré (en) (1845–1851) École des chartes
Tesi acadèmica	Essai sur la poésie liturgique au Moyen Âge : proses, tropes, offices rimés, suivi d'une histoire de la versification latine à la même époque
Activitat
Camp de treball	Història de la literatura, paleografia i traducció
Ocupació	historiador, historiador de la literatura, escriptor, arxiver, traductor
Ocupador	École des chartes
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1887–1897) Société de l'histoire de France (1876–) Societat d'Història de París i de l'Illa de França
Nom de ploma	Christian Defrance
Obra
Localització dels arxius	arxius municipals de la vila d'Angers i de la metròpoli Angers Loira [ 6 J]
Premis
(1884)  doctor honoris causa per la Université catholique de Louvain (1884)  Gran Premi Gobert (9 agost 1870)  Cavaller de la Legió d'Honor (1864)  cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran  oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques

Émile Théodore Léon Gautier, conegut com a Léon Gautier, va ser un historiador de literatura, filòleg i arxiver francès del segle XIX nascut el 8 d'agost de 1832 a Le Havre i mort el 25 d'agost de 1897 a París.

Biografia

León Gautier era fill d'un professor i va perdre la mare en la infància. Va créixer a París al càrrec d'una tia seva. Va cursar els estudis a l'École des Chartes del 1852 al 1855 i va ser nomenat, en sortir de l'escola, arxiver del departament d'Haute-Marne (1856). Deu anys més tard, es va convertir en conservador de l'Arxiu Imperial. El 1871, va ser nomenat professor de Paleografia a l'École des Chartes, on va continuar la seva professió durant més de vint-i-cinc anys, fins a la seva mort en 1897.

El seu treball científic es va centrar en la història de la poesia èpica de l'Edat Mitjana a França i la paleografia. És autor d'una edició de la Chanson de Roland (text crític), ja clàssic (1872). Va escriure nombrosos articles sobre literatura i història en diversos periòdics i revistes.

L'Académie Française li va donar el "Grand prix Gobert" el 1884. Va ser escollit membre de l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues el 1887 i es va convertir en cap de la secció històrica de l'Arxiu Nacional el 1893.

Obra

• Œuvres poétiques d'Adam de Saint-Victor (1858/59),
• Els Épopées françaises (1865/68),
• La Chanson de Roland (text crític, 1872),
• Portraits contemporains et questions actuelles (1873),
• La Chevalerie (1884),
• Histoire de la poésie liturgique au Moyen Âge: les tropes (1886),
• Portraits du XIXe siècle I. Poètes et romanciers, (1894/95)
• Portraits du XIXe siècle. Historiens et critiques, (1894/95)
• Portraits du XIXe siècle. Nos adversaires et nos amis, (1894/95)
• Bibliographie des chansons de geste (1897).